Records

Poc a poc va baixar de l’escala per mirar el resultatHavia pintat la paret d’un color blanc trencat. La resta de les parets del menjador eren de color gris clar i el contrast reflectia la llum del sol que entrava pel balcó obertAmb la Marta havien jugat més amb els colors del pis. El dormitori tenia una paret carbassaelmenjador, una de blau cel; la frontal del rebedor, color vi. Ara ell havia pintat tot el pis en blancexcepte tres de les parets del menjador. 

En apartar l’escala a una banda, veié que encara tenia les mans plenes de pols de foradar la paret i anà a rentar-se-les per evitar embrutar res. Al lavabo, es mirà al mirall. Havia dormit malament i els seus ulls estaven enfonsats i grisos. Aprofità per mullar-se la cara i una part dels cabells. Es tornar a mirar i ara l’aigua li corria per la cara, gotejant per la barbeta i esquitxant el terra. Tancà l’aixeta, agafà la tovallola de mans i tornà al menjador. 

Va seure a una de les parets grises, mirant la paret blanca. S’eixugà les mans i es posà la tovallola al cap, com un boxejador quan es retira a la seva cantonada del ring durant un combat. Seguia mirant la paret. La llum entrava i escalfava l’estança, una escalfor freda, d’un matí de finals de febrer. Sentí un calfred que li baixava per l’esquena i s’aixecà per ajustar el balcó. 

Tornà a seure a la paret grisa i agafà els papers que eren a terra. Papers de colors i en blanc i negre. De diferents mides. Brillants. 

Fotografies. Les seves fotografies. De la Marta i ell. 

Agafà una, la més petita. Una en blanc i negre amb la Marta de perfil, dalt d’un penya-segat, del primer estiu que eren junts. Estava tan guapa! L’apartà a la seva dreta i agafà una altra fotografia. Era més gran i en color. Se l’havien fet ells mateixos amb un pal pel mòbil, i sortia la torre Agbar damunt dels seus caps. Ell darrera d’ella, abraçant-la per la cintura, repenjant-li el cap a l’espatlla. Els dos somreien darrera les ulleres de sol. Era d’un dia que havia tingut visita d’uns cosins de Madrid. Havien ensenyat la ciutat com a bons amfitrions i aquella torre era de visita obligada. 

 Deixà la foto damunt de les seves cames creuades i agafà dues més. D’un parell de viatges. Els dos amb pantalons curts, samarreta, ulleres de sol, i ella amb un barret que protegia la seva carona pigada del sol. 

Agafà una cinquena foto. Era amb el Llamp, el gos que havien adoptat els pares de la Marta quan era una adolescent i que havia viscut amb ells des de que van comprar el pis fins a que la vida li fugí, estant entre els braços de la seva amiga i protectora. Com havien estimat aquell coi de gos! Sacsejà el cap en recordar-lo, i no va poder evitar que una llàgrima emocionada rodolés per la seva galta esquerra. Se l’eixugà amb el dors de la mà i agafà una foto seva. De l’últim nadal que havien passat en aquella casa. Els dos, al costat de l’arbre il·luminat, i com sempre, amb un gran somriure mentre s’abraçaven. 

Ajuntà les sis en una pila damunt les seves cames.  

Agafà l’últim paper que estava a terra, boca avall, i el girà amb dolor. Els dos, més somrients que mai. Més feliços que mai. Amb tots els somnis per complir, festejant que ja havien complert un. Agafats de la mà, mirant a la càmera amb seguretat, aixecant unes copes de cava. Ella, radiant. Una preciosa princesa de blanc, amb els cabells pèl-rojos com el foc, amb la seva cara pigada. Estava tant maca. Era tan maca. I ell, l’home més feliç del món. Amb el seu vestit fosc, amb armilla, camisa vermella i corbata. De la mà de la noia perfecta. Somrient, estrenyent la mà que mai no hagués volgut que marxés del seu costat. 

Posà aquesta última foto al damunt de la pila i, amb un gest lent, les estripà. Les set a la vegada. Gest lent però ferm. Decidit. Les llàgrimes lliscaven per la seva cara, mullant els trossos de paper brillant. Seguí esquinçant les fotografies fins a fer-les bocins petits. 

S‘aixecà, respirà fons i s‘eixugà la cara amb la tovallola. S’apropà a la paret blanca i retocà la posició d’un dels marcs. Tornà a allunyar-se de la paret i la mirà amb perspectiva. Somrigué. Li agradava. Sí. Molt. Ja tindria altres records.

*foto cedida per @el_de_puig. Merci per deixar-me utilitzar-la i per ser font d’inspiració.

Anuncios

2 comments

  1. polsedierta · febrero 19, 2017

    MAGNÍFIC!!!

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s